Val la pena dedicar una estona a veure aquest documental, i una estona llarga a pensar-hi.
Gràcies a la creació del Decàleg per la Revolució Individual, estrenat a la Torre Muntadas acompanyant (o complementant, o contextualitzant, o…) l’exposició Conferencias Norte-Sur-Este-Oeste d’Olga Merchan, he dedicat uns mesos, juntament amb l’Èrika Sànchez i amb l’ajuda de Bertran Cazorla, a documentar-me i reflexionar sobre una possible superació del subjecte postmodern gràcies al 15M i les noves formes d’intel·ligència col·lectiva. O com a mínim, sobre la superació d’alguns dels aspectes negatius d’aquesta subjectivitat, com per exemple l’atomització i el desencantament de les grans explicacions del món (això últim no forçosament negatiu), que dificulten el seu vincle amb la col·lectivitat, i impossibiliten projectes utòpics comuns.
Parlàvem de la revolució individual, (amb certa ironia postmoderna, tot s’ha de dir) com el procés que han de fer les persones per recuperar (o reinventar) la col·lectivitat perduda. La interiorització dels valors que la fèien possible, abans que la simple imitació de formes revolucionàries.
Un cop acabat aquest treball, que ha estat especialment intens les dues últimes setmanes, he experimentat un canvi en mi, he sentit un avenç (potser una revolució) en el meu cap, que encara he de païr. Com si hagués fet un màster supercomprimit, i com si jo també hagués recuperat alguna cosa perduda. Potser aquesta voluntat, de la qual jo mateix m’havia desencantat, de coneixement, de comprendre perquè si, que em va dur fa uns anys a matricular-me a la carrera de Filosofia (tot i que no vaig acabar el primer any…).
Ha estat, per tant, una molt grata sorpresa, enmig d’aquest procés de recent digestió filosòfica (Guy Debord, Nietzsche, Hannah Arendt, Badiou, Marx, Goethe, Habermas, Jameson, Foucault, Augé, Elías Leon Siminiani, Isaki Lacuesta, Àngel Quintana, Íngrid Guardiola, Jordi Oliveras, Jorge Luis Marzo, etc…), trobar aquest documental, gràcies a l’Assumpta Roura, que ho ha publicat al seu mur de facebook.
Trobo que és un documental brillant, tant en la disposició del contingut, en la tria dels discursos que el conformen i l’entorn escollit per a cada un, com en la forma que adopta: un llarg passeig, una llarga conversa en la que anem callant per observar i comprendre el món que ens envolta, trobant metàfores visuals, reforçant el discurs i, sobretot, reflectint aquesta actitud d’observació, de sorpresa i fascinació (no em surt l’equivalent en català del concepte més adequat, el de “asombro”), que crec que és l’essència de la filosofia.
Així doncs, animo a veure aquest documental, i animo també (i no és auto-bombo, és interès real) a veure l’exposició Conferencias Norte-Sur-Este-Oeste, on està el nostre Decàleg per la Revolució Individual, i qui vulgui em pot comentar què li sembla. De fet, m’agradaria moltíssim que això passés.
No comments:
Post a Comment