Estic participant al projecte #366cançons, proposat pel Centre de Cultura Contemporànea del Prat, La Capsa.
Consisteix en una cançó al dia, recomenada per persones que un/a dinamitzador/a escolleix. Jo sóc un d'aquests dinamitzadors, i estic escollint gent del meu entorn més proper. Al principi volia recòrrer només a músics o a gent molt vinculada a la música, però després vaig pensar que tothom té cançons que parlen d'un mateix i que, si bé el punt de vista d'un músic pot ser interessant, també ens podem trobar amb un excés de descripcions tènciques i potser més fredes. Les històries que m'he anat trobant parlen d'emocions i d'històries vitals, de la màgia que conté la música en tant que transmet emocions d'una forma abstracta, gairebé directe. No són poques les històries que m'han arribat de persones que no entenen la lletra d'una cançó però en comprenen el contingut. És per mi un misteri, un més, que fa la música sigui per mi un món totalment apassionant i sense la qual, com diu la repetidíssima frase de Nietzsche, la vida seria un error.
A part, també estic aprofitant per retre petits homenatges a la gent que m'estimo i, això, com a cursi convençut que sóc, sempre m'entusiasma.
